divendres, 23 de novembre de 2018

Somriure, bes i alé.

Quan l'últim bufit arribà
el teu alé romangué
per no tornar-se a anar.
Quan la meua boca deixà
de llançar espurnes de besos
el teu somriure es dibuixà
per sempre al cossiol,
a la muntanya i al mar.

Em fas mal, ho saps,
no per l'absència o la tristor,
sinó per tot allò
que el meu cap imaginà
i mai trobà,
ni arribà al meu cor,
ni tocà la meua mà.

Perquè estàs i ets,
quan cals i no,
quan vull o no.
Però sempre vull
somriure amb bes,
paraula i alé,
tocar-te i sentir-te,
com quan al teu braç
em refugiava com un xiquet.

Arriba contínuament
i fes-nos sentir que el teu amor,
amor infinit,
és i serà sempre
somriure, bes i alé.

diumenge, 21 de gener de 2018

Anem amb tu


Te’n vas ben lluny.
Més enllà del mar,
més enllà del temps.
Per a quedar-te per sempre
molt a prop,
molt endins.

Ben que fas
quan escoltes el teu cor
i els seus, i el seu,
et poses a caminar
com aquell que va eixir
sense seguretats,
només confiat
en aquell Amor
ben sentit, molt endins
que no s'explica, que sols se sent.

Anem amb tu.
Ho saps.
Els que som comunitat
podem estar lluny
però mai absents,
mai separats.

Tira endavant,
sempre amunt,
sempre avant.
Sols no estàs.
Ací estem,
allà vas.
Des d’esta mar
fins on no saps.


dissabte, 20 de gener de 2018

Fartera

O m'estimes perquè no em coneixes.
O em coneixes i, per tant, no m'estimes.

Però que m'estimen els que em coneixen
és anhel impossible,
frontera infranqueable,
assumida derrota.

Tristesa, només queda la tristesa,
una ben profunda,
arrelada i minsa
que t'afona
fins que et mata
o te'n farta.

dimarts, 14 de novembre de 2017

Camins que són rius

Deixa't emportar 
si el riu és de pau. 
Però no et deixes 
si sense aigua va,  
t'arrossegarà 
quan vinga riuà.
Camins vers la mar 
hui, serenitat, 
potser molt cansat, 
però al demà,
plaer, felicitat.
Camina, canta,
ves avant amb trellat, 
fent cas al teu cor,
i, sens gens de por,
ben acompanyat.

dimarts, 22 d’agost de 2017

Sense paraules, però amb esperança

Porte dies pegant-li voltes al nano.
Estava en Manresa, d'Exercicis Espirituals,
quan ens va colpir la notícia dels atemptats a Barcelona.
Estar a prop ajuda a sentir-ho més.
Quan passa lluny, no deixa de ser llunyà, encara que no m'agrada que siga així.

El que més m'ha trasbalsat ha sigut l'edat dels terroristes. Jóvens.
I els que tenim ànima educadora no podem deixar de preguntar-nos:
¿Què hi ha passat? ¿Com és possible que gent tan jove siga capaç de tanta malesa?
¿És eixa la manera de fer realitat el somni que tota ànima jove porta dins?

I en totes eixes divagacions estava quan apareix la carta que una educadora d'estos jóvens escriu.
Impossible no connectar (clica al l'enllaç):

Carta des de Ripoll

Sense paraules, però amb esperança.

dijous, 29 de juny de 2017

Aventura't

En record d'un curs d'aventura acompanyada

En esta aventura
mil voltes t’he trobat.
En el que caminava cansat
i en el que s’aturà
per trobar-se perdut,
desanimat o decebut.
En el que allargà la seua mà,
volgué fer-me son germà,
i em recordà
que família som, i ens sentim,
si volem mirar-nos així.
Cansat sí, per suposat,
però satisfet sense dubtar,
que les passes del camí,
viscut amb intensitat
trau de nosaltres, de mi,
rialles, ajudes,
forces, somriures,
ensenyances
i un mateix sentir.

Si aventura és tot açò
compartit i viscut:
No ho pense més!
De tu em vull fiar.
Torna a comptar
amb mi
i amb esta comunitat.
En tu i amb tu trobem,
company, germà i amic,
eixe sentit que ens fa,
per sempre, caminants.

diumenge, 4 de juny de 2017

Més enllà

No saber ni com estic,
I no trobar
la paraula,
ni la metàfora
ni el sentit.
Res ompli
ni satisfà
encara que tot ho tinc
i res sembla faltar.
Ací em visc,
desassossegat,
espitós,
sense lloc on anar.
I al parar,
i observar,
no veig més opció
que deixar de fugir,
disposat a deixar-me portar
per la senzillesa del respirar,
callar la ment
i deixar-me sorprendre
per l'ací, pel hui,
que més enllà ja sé jo
que no s'hi pot anar.