El que depén de tu

A on el cor te'n porte...

"Quan una persona desitja una cosa amb tot el  cor, l'Univers sencer es posa al seu favor."

Si llegim esta frase de Paulo Coelho podem fer-nos preguntes:

• I, ¿per què les coses no van sempre bé?
• ¿Per què hui estic de mala llet?
• ¿Per què els altres no m'estimen com voldria?
• ¿Per què la gent s'empenya en no comprendre'm?
• ¿Per què tot podria anar millor?
• ¿Per què la gent no es comporta com a mi m'agradaria?
• ¿Per què tinc la sensació de que eixe gran amic  se'n va, se separa, ja no està tan a prop de mi?
• ¿Per què note que no puc fer res per a evitar que se'n vaja?
• ¿Per què no em parla? ¿Per què ni me mira?
• ¿Per què no m'ix bé eixe examen?

La vida té els seus moments durs. Els té. Sempre estan.

Pot ser no pugues estalviar-te eixos moments, perquè no depenen de tu.

Fixa't en el que pots fer, en el que eres i en el que desitja el teu cor. Lluita per això. I fes el favor de no esperar res a canvi del que fas.
Fes-ho perquè t'ho demana el cor. Recorda: "A on el cor te'n duga..."

Deixa't sorprendre per la vida. Que els teus plans no t'eviten disfrutar de tot allò que la vida et dona! ¿I si resulta que és millor del que tu podies imaginar?

¿I si la vida ja t'està donant el que necessites i no te n'adones? ¿I és que la meua forma de mirar la que ha de canviar, l'única cosa que puc canviar?

I per damunt de tot, recorda:

No estàs a soles!

Solidaritat

Esta no és meua. Gràcies, Carlos, per poder fer ús d'ella...

Carlos i Dani fent el bot solidari... gràcies per estar ací!

Solidaritat, És una de les paraules més belles i de més contingut humà del llenguatge. Figura entre les deu paraules més boniques de la llengua. Es tracta de vore a l'altre, no com un instrument, un rival o un número…sinó com un semblant, un complement, una ajuda, un company de camí, un amic, una prolongació de tu mateix... No es pot passar d'ell, i molt menys oprimir-lo o anular-lo. Cal compartir, col·laborar, servir, ajudar o deixar-se ajudar, o simplement «estar».

Passem per la vida, sense parar-nos a pensar que hi ha al nostre al voltant… anem tan accelerats i tenim tantes coses que fer que no tenim temps ni per a pensar en nosaltres mateixos…

Alçar el cap i mirar que està passant allí fora sol costar de fer… Ens costa vore mes allà del que està passant en el nostre cercle i, alçar el cap i mirar als altres és un oportunitat que no podem deixar passar…

Perque mereix la pena viure en la fraternitat: ser amic, germà, company de camí de tots, perquè allargar la mà a algú significa estar ací per a aconseguir que eixa persona es mantinga dreta, perquè aconseguisca caminar, simplement… seguir avant… Perquè podem ser la llum que il·lumina el camí dels altres quan tot està fosc, podem ser esperança per a tot aquell que pensa que tot està perdut, podem ser força quan algú es trobe feble, podem ser pau en moments tibants, moments de guerra, i podem ser alegria per a tot aquell que vesse una llàgrima en el camí…

Volem fer d'este món una llar per a tota la humanitat… perquè creiem en este somni, en este estil de vida, en esta idea, en tot el que podem arribar a ser si ens sentim germans de tota la humanitat…

i la teua? Què opines?.

Pensa-ho!

Què ha dit esta Creu?

La Creu dels Jóvens acompanyada pels jóvens de ma casa salesiana València SAA

Esglaiat, una altra volta este curs. I és que sent que estan passant coses molt boniques, a on Déu està visitant-nos.

La visita de la Creu crec que ha sigut molt especial. Ens ha ajudat a tots, a mi el primer:

1. M'ha ajudat a adonar-me de que sóc acompanyat pel Senyor Jesús en ma vida. Ell acompanya el meu patiment, Ell està amb mi, i amb Ell no res tinc que tèmer.
2. Adonar-me de que sóc un privilegiat per viure el que visc. Que no tinc problemes seriosos, que tinc la sort de poder dedicar-me al que realment m'agrada.
3. Que estic a bones mans, que el Senyor se servix de mi per a trobar-se en molta gent, en molts jóvens.
4. Que puc comptar amb Ell. O millor dit, que Ell compta amb mi.
5. Que aplegue al cor dels jóvens. O això crec. Que sóc una persona que no està a sa vida per casualitat.
6. Que accepte la meua Creu, perquè he trobat el meu amor: Jesús i els jóvens.

Ufffff!!! Esglaiat estic. Gràcies, Senyor!

Disfrutar...

Sí, disfrutar...

Crec que ha sigut l'ensenyança de hui. Disfrutar.

No deixes de disfrutar de les coses mentre ho fas. No sigues tararot, que després t'arrepentiràs de no haver-ho fet. No és bona tàctica esperar a que les coses acaben... com estava fent fins fa unes hores: "Ja aplegarà el dia 28! Tot haurà acabat i estaré tranquil".

Estic molt aqueferat, moltíssim. I sóc jo mateix el que no em deixe disfrutar el que faig. Vull arribar a tot, vull tindre-ho tot a punt, vull no defraudar... I al remat, em perc a mi mateix  i l'experiència de estar sent acompanyat i estimat per Déu i molta gent.

A vore si esta setmana sóc capaç de disfrutar. Tal volta així, potser, puga ser sal.

Avant i amunt, companys!

Per què en valencià?

Teatre romà de Cartagena. Teatre romà de Sagunt. Dos pobles amb història que se'n donen la mà, en el meu cor almenys.

Alguns m'ho pregunteu, sobre tot si llegiu des dels peus del Roldan, a la vora de Benipila, la rambla. I em demaneu que ho faça en castellà, perquè no m'enteneu, perquè no voleu llegir-me traduït, per a que la comunicació siga directa... De fet ha sigut el primer comentari que he tingut a este bloc: "Fes-ho en castellà...".

No sé (ja estic una altra volta en el no sé). Però per a mi fer-ho en valencià és la única manera que tinc, ja que este bloc parla del meu cor, i el meu cor vol parlar valencià, que és la llengua de la meua terra, de la meua família, de ma vida. I si vull parlar de mi, de veres de mi, he de fer-ho en esta llengua. No tinc més remei.

Potser si ho fera en castellà eixiria millor, més gent em llegiria, seria més fàcil per a més gent. Potser. Però per a una cosa que faig perquè vull, per a una cosa que faig sense haver de tindre en compte a l'altra persona, per a una cosa que és expressió directa de mi, del meu cor... ho faré com realment vull, com realment m'ix del cor.

No és el mateix parlar castellà que valencià, perquè les llengües no són iguals les unes a les altres. No és millor, només diferent.

I si vols llegir-me, si vols acostar-te al meu bolc, és perquè m'estimes, perquè vols entrar en el meu cor, perquè acceptes com sóc i visc. I jo sóc així. I només així puc estimar-te.

Gràcies per acompanyar-me.