Soledat

Així és...

Sentiment d'estos dies. Igual un altre dia, però ara mateix no vull parlar del tema.

Com un dia que plou

i et quedes a casa

estàs tot sol

i no hi ha ningú,

només hi ets tu amb els teus records

que s'han perdut.

I recordes tot lo bo, i recordes lo millor:

històries amb amics, histories d'amor,

que et van passar ja fa molt de temps,

quan hi havia amor.

Intentar rectificar,

intentar-ho arreglar,

però ja es massa tard, ens va afectar.

El que vas dir no va estar bé,

el que vas fer va ser restret,

i ara ja no hi pots fer res.

I cridar més fort,

i no ser contestat

i sentir-te

vull plorar d'amagat

caminar tot sol

amb ningú al costat

és la soledat jo ja l'he passat

i crida més fort

i no ser contestar

i sentir-te

vull plorar d'amagat

caminar tot sol

amb ningú al costat

és la soledat

jo ja l'he passat...

i amb el pas del temps

el record vas perdent

se'ls emporta el vent

s'esborren de la ment

però en el teu cor perduraran

eternament.

Tens por de que s'aturi el temps

que et quedis sol en aquest moment

sense on anar,

sense on dormir,

n'hi ha amb qui parlar.

No dius el que sents,

no vas amb ningú,

estàs tu tot sol,

estàs perdut,

camines tot sol,

mirant al passat.

Ja no tens res

tot s'acabat.

I crida més fort,

i no ser contestar,

i sentir-te.

Vull plorar d'amagat,

caminar tot sol

amb ningú el costat.

És la soledat jo ja l'he passat.

si pregunten per mi

els diré que ja has marxat

que ja mai mes no tornaràs

ja has passat la soledat

ja l'he passat

ja he caminat

ja he recordat

ja ho he plorat

ara tot ja s'ha acabat

tot s'ha acabat

i crida més fort

i no ser contestar

i sentir-te

vull plorar d'amagat

caminar tot sol

amb ningú el costat

és la soledat jo ja l'he passat

Jo ja l'he passat.....

Després del foc

Acabe de trobar este vídeo. M'ha paregut molt gran i volia compartir-lo.

Ací el teniu. Vos el pose, després vos el comentaré.

Jo crec que este vídeo està fet amb molta estima per la terra que ens ha vist nàixer. Mostra el dolor i el sentiment de pèrdua quan un bosc es crema. Però té al mateix temps una crida d'esperança: som molts els que volem lluitar per a que la nostra terra no perda el que és, la seua riquesa natural i cultural. I això és tasca de tots!

Hem nascut de l'horta i el secà
Vivim sobre aquesta terra.
I els camps i els bancals la seua vida ens han donat.

No mirem cap enrere,
només mirem cap a endavant,
però si volem seguir sent poble
no mirem a un altre costat.
I no podem deixar enrere
les nostre muntanyes,
barrancs i plans,

ni els tresors que amaguen,
ni els que mostren a cada pas.

Sé que esta terra tot ens ha donat.
Si és la que ens ha vist nàixer
tenim un deute com a societat en ella.

Ara toca unir forces,
treballar tots junts.
Les muntanyes que ara són orfes
demà seran l'ombra dels nostres fills.

Gràcies a Atzukak per aconseguir emocionar-me!

Gràcies, papà

Hui ha sigut el dia del pare i tu has estat, com sempre, ací, al costat.

A voltes és desesperant la teua actitud, però el teu amor, la teua innocència, el teu desig d'estimar... et fan totalment encisador.

Gràcies per estar ací, papà, gràcies per voler estar al costat, encara que jo no et deixe molt.

Gràcies per esperar, per no imposar-te, per no dir mai no, per estar sempre disposat al que et demane.

Gràcies per la teua fe, per la teua confiança en Déu, per la teua relació amb Ell. Eres exemple.

Gràcies per confiar en mi, per deixar-me bonegar-te i enfadar-me amb tu. Gràcies per recolzar la meua opció. Gràcies per comprendre'm i per acceptar de Déu este estil de vida meu. Gràcies per saber què vol dir entregar-se als altres. Gràcies per ensenyar-m'ho quan era més menut.

Gràcies per ajudar-me en la meua tasca. Per posar tot el que tens i vius al servici, sense preguntar, confiant, deixant que la vida parle, deixant que la gent puga servir-se de tu per a ser un poquet més feliç.

Papà! T'estime!

Bon dia del pare!

El Silenci d'Estimar

M'ha deixat sense paraules esta jota en valencià.
Te la deixe, és per a tu també.

Vol eixir la meua veu
i cantar
que és el fet el que pregona
no el parlar.
Si estimem el vent que ens porta
la paraula
el silenci d'estimar
mai se'n va.
Jo no sé quan dius t' estime
si és veritat
però que bé ho sap el meu cos
quan hi sent la teua mà.
I amb aquesta jota vull cantar
i vull ser la veu que el vent
et durà
el meu crit d'amor serà
un abraç.

 Cal dir alguna altra cosa? Silenci, només silenci.

Deixar-te portar costera avall

Dedicat a tu 

Moltes voltes un té la temptació de deixar-se portar. Sí, és eixa sensació agradable de que la vida te’n porte, i no fer cap esforç. És deixar-te dur per les circumstàncies, per les situacions de la vida.

Normalment fem això per comoditat o per gust.

És més còmode no haver de pensar, no enfrontar-te a la realitat, no descobrir si està bé o malament el que fas, el que vius, si respon al que realment vols i necessites.

Ens dóna més plaer si ens deixem portar pels nostres gusts, per les coses que ens resulten més agradables, les que menys esforços ens comporten.

Quan en la nostra vida ens deixem dur, ens deixem portar, és com si ens tirarem amb un trineu costera baix, sense res més que fer disfrutar del paisatge i de la sensació de diversió i llibertat que implica. I pareix que només guanyem, i pensem que per què les coses no són sempre així de senzilles, així de fàcils.

Però jo em pregunte, ¿perdem alguna cosa quan tenim estes actituds? En principi pot parèixer que no.

Quan passa el temps ens adonem que potser sí. Que per pensar en disfrutar, o per no prendre-nos les coses amb serietat o intensitat, hem abandonat algunes persones importants a la nostra vida. O el que és pitjor, hem ferit persones sense necessitat. Que pensar en estalviar-nos alguns esforços fa que perdem oportunitats que no mai tornaran. Per deixar-nos dur costera baix hem perdut el nostre camí que estava costera amunt, que era aplegar al pic, a la cimera de la muntanya.

No ens enganyem: deixar-se portar pot ser molt agradable, però a la llarga ens fa el camí més llarg i més pesat.

I tu... ¿en quin aspecte de ta vida hauries d’anar costera amunt i no costera baix? ¿Què hauries de replantejar-te en ta vida?

Quaresma també és això: una invitació a fer de la nostra vida el que realment volem, no el que és més agradable. I recorda: en este camí no vas a soles. Algú va al teu costat, sempre... pots agarrar-te de la seua mà.

Que estes Falles, moment de festa i alegria, tingam la sensació de que no ens deixem dur i aprofitem estos dies per a fer el que realment volem: ser millors i fer feliços a les persones que tenim al nostre costat.

Ànim, xiquet. Força i endavant! O millor: Força i amunt!

Amunt, era amunt. Això sí és ser valent, que per a deixar-se caure no cal esforçar-se

I no posar-me...

Maleït nou dels collons! Posa't ja a fer faena!
Ma que em costa...
Este és el meu vídeo motivacional:

Vídeo de la visita de la CREU a nostra casa

Este és el vídeo de la visita de la CREU de la JMJ a la nostra casa. Disfruteu-lo com jo xalí eixe dia.

 

CREU JMJ
Carregat per salesianos-sva. - Explora vídeos de vida i estil, com fer-ho i DIY.