No és que m'agrade fer quilòmetres i més quilòmetres.
No és que m'agrade pujar muntanyes i després baixar-les per pistes o senderols perillosos. Per ara no sóc tan arriscat, ja em conegueu.
El que a mi m'agrada és una altra cosa.
- M'agrada sentir el contacte amb la natura. És sentir-me connectat, i sabeu ja com és això d'important per a mi. Connectat amb la Creació, connectat amb la Vida que s'escampa per tot arreu. És sentir-me part. I això em dóna energia, em recarrega per dins.
- M'agrada perquè em permet aplegar més lluny que caminant (i mira que caminar m'enxisa), i és com si em permetera posar més distància de la meua realitat quotidiana, com si m'apartara més de la vida de cada dia i, presa la distància, poguera tornar a ella amb més consciència. És com vore la ciutat des de dalt la muntanya. Et fa possible donar-te compte del que passa en conjunt, cosa que quan estàs dins no pots fer.
- M'agrada perquè em permet conèixer la meua terra, visitar llocs que són nostres i a on em puc sentir part d'este poble. Perquè em permet gaudir d'espais molt especials d'una manera lenta i assossegada, sense les presses del cotxe. Perquè em permet fixar-me per a on vaig i descobrir els tresors que es mostren i aquells que s'amaguen si t'afanyes i no vas atent. Anar en bici em permet sentir la sort que tinc de pertànyer a esta terra.
- M'agrada més encara quan ho faig acompanyat. I és que és oportunitat de connectar amb una altra gent, de sentir-nos grup, d'unir les nostres vides, de viure junts, de connectar amb unes altres vides que volem fer camí junts. I l'experiència és genial.
Dissabte vaig xalar molt. Gràcies a tots els que volguéreu rodar amb mi! Gràcies pels que rodeu amb mi en el meu camí de la Vida!
