Solta!

Solta’m, estàs a temps.
Amolla, si no aprofita.
Fuig, afanya’t, fuig
que si et quedes
el teu camí romandrà
abandonat i desert,
polsegós i enfangat.
Que no és ell,
per molt d’amor
parega n’hi ha.

Encara que
dins dels seus llindar
parega que hages d’estar,
l’amor autèntic és,
el de la llibertat,
el que t’ha de portar.
Lluny pot ser,
alhora amarg,
però lliure i real.
Per anar confiat
i amb el somriure seré
cal viure en veritat.

Desinstal·lat

Davant notícies roïnes, o no...

Desinstal·lat
sempre començant
sense llar
ni muscle
en el que descansar.
Confiat
i atemorit
ara i adés.
Que si por no tens
la confiança
no hi és
ni hi serà.

Moment de preguntar
si la pena val
el que per ella paguem.
Si el donar pena
cal a este tram.
Si passar pàgina
no serà l’opció.
Tu, mentre, mantin-te
i deixa parlar
a la vida,
al teu cor.
Seguix
que el teu destí
o camí
(que ja té igual)
éstà allí
al final.
No és,
ni serà,
hora
d’abandonar.
Sí d’escoltar
el temps,
els senyals.