dilluns, 19 de desembre del 2016

Càntic de les criatures (Sant Francesc d'Assís)

Lloat sigues per tota criatura, Senyor,
i en especial lloat pel germà Sol,
que il·lumina, i obre el dia, i és bonic en la seua esplendor,
i porta pel cel notícia del seu autor.

I per la germana Lluna, de blanca llum menor,
i les estreles clares, que el teu poder va crear,
tan netes, tan boniques, tan vives com són,
i brillen al cel: lloat, el Senyor!

I pel germà vent, i per l´aire i el núvol,
i el serè i per tot temps, pels quals
a les criatures dónes sosteniment: lloat, el Senyor!

I per la germana aigua, preciosa en el seu candor,
que és útil, casta, humil: lloat, el Senyor!

Pel germà foc, que il·lumina en anar-se'n el Sol,
i és fort, bonic, alegre: lloat el Senyor!

I per la germana terra, que és tota benedicció,
la germana mare terra, que dóna en tota ocasió
les herbes i els fruits i flors de color,
i ens sustenta i regix: lloat, el Senyor!

I pels que perdonen i aguanten pel teu amor
els mals corporals i l'atribolament:
feliços els qui patixen en pau amb el dolor,
perquè els arriba el temps de la consolació!

I per la germana mort: lloat, el Senyor!
Cap vivent escapa de la seua persecució;
ai si en pecat greu sorprén al pecador!
Benaurats els qui complixen la voluntat de Déu!

No provaran la mort de la condemnació!
Serviu-li amb tendresa i humil cor.
Agraïu els seus dons, canteu la seua creació.
Les criatures totes, lloeu el Senyor.