En record d'un curs d'aventura acompanyada
En esta aventura
mil voltes t’he trobat.
En el que caminava cansat
i en el que s’aturà
per trobar-se perdut,
desanimat o decebut.
En el que allargà la seua mà,
volgué fer-me son germà,
i em recordà
que família som, i ens sentim,
si volem mirar-nos així.
Cansat sí, per suposat,
però satisfet sense dubtar,
que les passes del camí,
viscut amb intensitat
trau de nosaltres, de mi,
rialles, ajudes,
forces, somriures,
ensenyances
i un mateix sentir.
Si aventura és tot açò
compartit i viscut:
No ho pense més!
De tu em vull fiar.
Torna a comptar
amb mi
i amb esta comunitat.
En tu i amb tu trobem,
company, germà i amic,
eixe sentit que ens fa,
per sempre, caminants.
