divendres, 21 de novembre del 2014

Viure

Poble
i amics,
germans
i camí
compartit.
Missió
i companyia,
sentit
que ompli per dins.
Estimat i agraït.

Pare i mare,
germà
cosins,
nebots,
cap de setmana
i germanor.
Padrí
i fillols,
companyia
llunyana
i a prop.

Jóvens
i xiquets,
animadors.
Besades
i abraçades,
lluites
i cagades,
projectes,
entrega
de temps
i ser.

Persones assenyades
que esdevenen
en companys
de lluita i sopars
o dinars
de dijous o dimarts.
Converses
íntimes o supèrflues
que són presència
de l’amor que fluïx,
del que fa por,
encara que cal
sentir-lo al cor.

I en mig de tot,
Tu, Senyor,
acompanyant
estimant
regalant
debades
que no n’hi ha
més final
que ser feliç
en l’amor
que tot l’ompli
que tu desitges
per a mi
i protegixes.





Bon dia!

per a Carlos Paredes, el meu president elxà

Alçar-se
per gaudir
o per patir,
per trobar
o per fugir,
per lloar
o per plorar.
Si és per
patir
fugir
plorar
millor gitat.

Opció,
que no destí.
Crida que cerca,
el regal,
que no botí.
Vida
que espera,
i que cal tastar
si vull fruir.