On anem?

Càntic de les criatures (Sant Francesc d'Assís)

Lloat sigues per tota criatura, Senyor,
i en especial lloat pel germà Sol,
que il·lumina, i obre el dia, i és bonic en la seua esplendor,
i porta pel cel notícia del seu autor.

I per la germana Lluna, de blanca llum menor,
i les estreles clares, que el teu poder va crear,
tan netes, tan boniques, tan vives com són,
i brillen al cel: lloat, el Senyor!

I pel germà vent, i per l´aire i el núvol,
i el serè i per tot temps, pels quals
a les criatures dónes sosteniment: lloat, el Senyor!

I per la germana aigua, preciosa en el seu candor,
que és útil, casta, humil: lloat, el Senyor!

Pel germà foc, que il·lumina en anar-se'n el Sol,
i és fort, bonic, alegre: lloat el Senyor!

I per la germana terra, que és tota benedicció,
la germana mare terra, que dóna en tota ocasió
les herbes i els fruits i flors de color,
i ens sustenta i regix: lloat, el Senyor!

I pels que perdonen i aguanten pel teu amor
els mals corporals i l'atribolament:
feliços els qui patixen en pau amb el dolor,
perquè els arriba el temps de la consolació!

I per la germana mort: lloat, el Senyor!
Cap vivent escapa de la seua persecució;
ai si en pecat greu sorprén al pecador!
Benaurats els qui complixen la voluntat de Déu!

No provaran la mort de la condemnació!
Serviu-li amb tendresa i humil cor.
Agraïu els seus dons, canteu la seua creació.
Les criatures totes, lloeu el Senyor.

Cercar

Vull romandre junt a mi
per tal de no haver d’eixir
a cercar allò que tinc.
Buscar és, així ho visc,
lluitar per ser en mon ser,
obrir els ulls i sentir.

Monosíl·labs

El xic no vol més que ser bo,
ans no vol ser bo per sí.
Ell vol ser bo per ser dut per son cor.
Que no hi ha res més bo
que ser en ton ser
i fer com et diu el cor,
que de dirs n’hi han molts
i ja saps quin és el que val ver.

Que de ser ver és de què va
el ser o no ser bo.
El dir no ve de lluny,
és de dins d’on ve,
de molt prop.
No va de sort.
Per tant has de ser a tir
i ser dur,
per no ser dut on no vols.
És molt clar, no hi ha més fi
que vers l’Amor.

Consciència

Lluitar és viure,
buscar la meta
i trobar-te
al pas que ens fa lliures.
Vull anar més al fons
que fart estic
de fugides i mentides
que ho prometen tot
i que buiden el riure’s.
Caminar hui
en ple mon ser
em fa més jo,
únic responsable
del meu somriure.
Hui també arriba la vida
a omplir-me de bens
i de felicitat infinita.
Obri’t a ella
que mal no vol
en ta vida escriure.

Gràcies

 als meus alumnes del curs 2015-2016

… per quedar-te’n
i no anar-te’n
aquí
a la vida,
la teua i la meua.

… per l’abraçada
i la mirada
tendra i senzilla,
pel somriure
que esclata
entre els llavis,
els esquemes,
quaderns i cadires.

… per la lluita
no sempre desitjada,
entre autors i raons,
novetats i reflexions
que t’acosten
a la meta
d’un jo més autèntic.
Per compartir
allò que eres i vols
al teu estil
i gratis.

… per l’alegria
per ser família
per deixar-me
ser jo
i deixar-te
descobrir
com eres:
un projecte
que ja és
i que ve.

… pels teus disgustos
i les teues fugides
que ens ensenyen
qui i com som,
que, malgrat el dolor,
ens acosten
i agermanen.

… per deixar-te
confiar
i deixar-me
descobrir
que ho vals,
que estàs
on toca,
a punt de fer
un pas més
el que ve
i que de tu depén.

Gràcies per ser
company, alumne i mestre
i pot ser demà,
qui ho sap?,
amic i germà.

I si vols
aquí sóc
i estaré.
El camí és més dolç
si sabem
compartir
i lluitar
ensems.

Ni ombra ni recer

He pujat hui
al solitari i ample terrat
on volia fer un hort
d’eixos que són moda
per recuperar arrels
i ritmes abandonats,
per omplir els buits
o buidar el cap.

He trobat com sempre
pau i solitud
de les que desitges,
de les que fan por.
Allí, el cel més a prop,
i una visió
sense horitzons
d’angles i de caos pertot,
la mirada se’n va
buscant el sol
o defugint la seua claror.

Vull plantar un arbre
al terrat de dalt
que siga bandera
i oportunitat.
Un arbre ben gros
amb un bon fullatge dens
que m’acoste al cel
i em descanse seré
sense la por a la cremor.

Però hui,
un dia més,
he tornat a pujar
al terrat del meu cor
i allí no he trobat
ni l’ombra i ni el recer,
ni l’anhelat horitzó.
Tan sols he estés
els meus somnis
al vent.