dissabte, 18 de desembre de 2010

Cuida't per a cuidar dels altres


Cada dia sent la crida a cuidar-me més i millor.
Perquè quan no ho faig no em sent prou bé com per a estar pendent dels altres.
És la realitat que visc: sempre afaenat, aqueferat, aclaparat per tant com queda sempre per fer.
I mentres potser no tinga temps ni ànim per a estar amb les persones.
Ahir em digué un després de dir-li que per què no havia vingut a parlar amb mi: "Però si no estàs! I amb la cara de mala llet que posaves, a vore qui s'acostava a tu."
Preocupant, no? Almenys a mi em preocupa.
Edu em va dir l'altre dia: "Així no pots continuar: Massa faena, poc de temps per a tu". I pense quina és la veu de Déu i quina és la veu del món.  I no sé a on està el límit entre entregar-me i suïcidar-me, entre donar tot el que sóc i llançar ma vida pel penya-segat.
I pensant estes coses em trobe amb un xicotet text de Dolores Aleixandre, rscj, que diu:
"“Tu amor es mejor que el vino”, decía la novia del Cantar y hoy yo quiero darte las gracias porque tu presencia embriaga nuestra vida y la convierte en fiesta más que el mejor de los vinos."
I un somriure va vindre a la cara, i no podia deixar de riure.
Senyor, dona'm l'alegria que em falta. És genial sentir-me a prop de tu i poder experimentar la teua companyia. Deixa'm viure al teu costat. Ajuda'm a saber què és l'important i què no ho és.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.