divendres, 4 de febrer de 2011

Per què en valencià?


Teatre romà de Cartagena. Teatre romà de Sagunt. Dos pobles amb història que se'n donen la mà, en el meu cor almenys.

Alguns m'ho pregunteu, sobre tot si llegiu des dels peus del Roldan, a la vora de Benipila, la rambla. I em demaneu que ho faça en castellà, perquè no m'enteneu, perquè no voleu llegir-me traduït, per a que la comunicació siga directa... De fet ha sigut el primer comentari que he tingut a este bloc: "Fes-ho en castellà...".
No sé (ja estic una altra volta en el no sé). Però per a mi fer-ho en valencià és la única manera que tinc, ja que este bloc parla del meu cor, i el meu cor vol parlar valencià, que és la llengua de la meua terra, de la meua família, de ma vida. I si vull parlar de mi, de veres de mi, he de fer-ho en esta llengua. No tinc més remei.
Potser si ho fera en castellà eixiria millor, més gent em llegiria, seria més fàcil per a més gent. Potser. Però per a una cosa que faig perquè vull, per a una cosa que faig sense haver de tindre en compte a l'altra persona, per a una cosa que és expressió directa de mi, del meu cor... ho faré com realment vull, com realment m'ix del cor.
No és el mateix parlar castellà que valencià, perquè les llengües no són iguals les unes a les altres. No és millor, només diferent.
I si vols llegir-me, si vols acostar-te al meu bolc, és perquè m'estimes, perquè vols entrar en el meu cor, perquè acceptes com sóc i visc. I jo sóc així. I només així puc estimar-te.
Gràcies per acompanyar-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.