dilluns, 14 de març de 2011

Deixar-te portar costera avall

Dedicat a tu 

Moltes voltes un té la temptació de deixar-se portar. Sí, és eixa sensació agradable de que la vida te’n porte, i no fer cap esforç. És deixar-te dur per les circumstàncies, per les situacions de la vida.
Normalment fem això per comoditat o per gust.
És més còmode no haver de pensar, no enfrontar-te a la realitat, no descobrir si està bé o malament el que fas, el que vius, si respon al que realment vols i necessites.
Ens dóna més plaer si ens deixem portar pels nostres gusts, per les coses que ens resulten més agradables, les que menys esforços ens comporten.

Quan en la nostra vida ens deixem dur, ens deixem portar, és com si ens tirarem amb un trineu costera baix, sense res més que fer disfrutar del paisatge i de la sensació de diversió i llibertat que implica. I pareix que només guanyem, i pensem que per què les coses no són sempre així de senzilles, així de fàcils.

Però jo em pregunte, ¿perdem alguna cosa quan tenim estes actituds? En principi pot parèixer que no.
Quan passa el temps ens adonem que potser sí. Que per pensar en disfrutar, o per no prendre-nos les coses amb serietat o intensitat, hem abandonat algunes persones importants a la nostra vida. O el que és pitjor, hem ferit persones sense necessitat. Que pensar en estalviar-nos alguns esforços fa que perdem oportunitats que no mai tornaran. Per deixar-nos dur costera baix hem perdut el nostre camí que estava costera amunt, que era aplegar al pic, a la cimera de la muntanya.

No ens enganyem: deixar-se portar pot ser molt agradable, però a la llarga ens fa el camí més llarg i més pesat.
I tu... ¿en quin aspecte de ta vida hauries d’anar costera amunt i no costera baix? ¿Què hauries de replantejar-te en ta vida?

Quaresma també és això: una invitació a fer de la nostra vida el que realment volem, no el que és més agradable. I recorda: en este camí no vas a soles. Algú va al teu costat, sempre... pots agarrar-te de la seua mà.

Que estes Falles, moment de festa i alegria, tingam la sensació de que no ens deixem dur i aprofitem estos dies per a fer el que realment volem: ser millors i fer feliços a les persones que tenim al nostre costat.

Ànim, xiquet. Força i endavant! O millor: Força i amunt!

Amunt, era amunt. Això sí és ser valent, que per a deixar-se caure no cal esforçar-se

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.