dilluns, 7 d’abril de 2014

Cada matí

Este poema no és meu, és de Benjamín G. Buelta, sj. M'ha cridat molt l'atenció i he volgut traduir-lo. 
A mi em parla... espere que a tu també.
Que ens ajude en este camí cap a la Pasqua...

Cada matí em submergiré en Tu, 
aigua de la vida, 
abans de ser got, 
nutrient en el solc, 
joc en la font, 
assossec en el llac. 

Cada matí m'afinaré en Tu, 
Paraula del Pare, 
abans de ser murmuri a cau d'orella,
discurs en l'aula, 
anunci en el vent, 
silenci en l'escolta. 

Cada matí m'orientaré en Tu, 
camí del Regne,
 abans de ser pas en el carrer, 
ruta en la frontera, 
pausa en l'espera, 
salt en l'aire. 

Cada matí em reposaré en Tu, 
saviesa encarnada, 
abans de ser vigília en el somni, 
fletxa en l'arc, 
sutura en la ferida, 
cansament en la teua mà. 

Cada matí em miraré en Tu, 
imatge del Pare, 
abans de ser alegria en el rostre, 
força en els braços, 
carícia en els ulls, 
llum en el fang.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.