Solta!

Solta’m, estàs a temps.
Amolla, si no aprofita.
Fuig, afanya’t, fuig
que si et quedes
el teu camí romandrà
abandonat i desert,
polsegós i enfangat.
Que no és ell,
per molt d’amor
parega n’hi ha.

Encara que
dins dels seus llindar
parega que hages d’estar,
l’amor autèntic és,
el de la llibertat,
el que t’ha de portar.
Lluny pot ser,
alhora amarg,
però lliure i real.
Per anar confiat
i amb el somriure seré
cal viure en veritat.