divendres, 18 de desembre de 2015

Ni ombra ni recer

He pujat hui
al solitari i ample terrat
on volia fer un hort
d’eixos que són moda
per recuperar arrels
i ritmes abandonats,
per omplir els buits
o buidar el cap.

He trobat com sempre
pau i solitud
de les que desitges,
de les que fan por.
Allí, el cel més a prop,
i una visió
sense horitzons
d’angles i de caos pertot,
la mirada se’n va
buscant el sol
o defugint la seua claror.

Vull plantar un arbre
al terrat de dalt
que siga bandera
i oportunitat.
Un arbre ben gros
amb un bon fullatge dens
que m’acoste al cel
i em descanse seré
sense la por a la cremor.

Però hui,
un dia més,
he tornat a pujar
al terrat del meu cor
i allí no he trobat
ni l’ombra i ni el recer,
ni l’anhelat horitzó.
Tan sols he estés
els meus somnis
al vent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.