diumenge, 6 de novembre de 2016

Monosíl·labs

El xic no vol més que ser bo,
ans no vol ser bo per sí.
Ell vol ser bo per ser dut per son cor.
Que no hi ha res més bo
que ser en ton ser
i fer com et diu el cor,
que de dirs n’hi han molts
i ja saps quin és el que val ver.

Que de ser ver és de què va
el ser o no ser bo.
El dir no ve de lluny,
és de dins d’on ve,
de molt prop.
No va de sort.
Per tant has de ser a tir
i ser dur,
per no ser dut on no vols.
És molt clar, no hi ha més fi
que vers l’Amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.