No saber ni com estic,
I no trobar
la paraula,
ni la metàfora
ni el sentit.
Res ompli
ni satisfà
encara que tot ho tinc
i res sembla faltar.
Ací em visc,
desassossegat,
espitós,
sense lloc on anar.
I al parar,
i observar,
no veig més opció
que deixar de fugir,
disposat a deixar-me portar
per la senzillesa del respirar,
callar la ment
i deixar-me sorprendre
per l'ací, pel hui,
que més enllà ja sé jo
que no s'hi pot anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.