O m'estimes perquè no em coneixes.
O em coneixes i, per tant, no m'estimes.
Però que m'estimen els que em coneixen
és anhel impossible,
frontera infranqueable,
assumida derrota.
Tristesa, només queda la tristesa,
una ben profunda,
arrelada i minsa
que t'afona
fins que et mata
o te'n farta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.