No està sent gens fàcil, però ací estem, resistim. I m'he alegrat que traduïren esta famosa cançó al valencià. M'ha fet goig.
El problema és que no sabem fins quan haurem de resistir. No sabem quina nova normalitat haurem de viure i no sabem com afectarà les nostres vides i a la tasca evangelitzadora que duem avant.
O en realitat, pense, el que hem de fer no és tant resistir, sinó anar per on la història ens porta, trobant els senyals que Déu va posant-ne. ¿No seria una altra manera de viure?
Resistir és un valor, no ho dubte. Però resistir-nos a la realitat no crec que siga allò que Jesús ens ensenya. Ell va acollir allò que passava i ho va intentar viure des de Déu. Jo crec que és ací on la resistència cal, resistir, o millor dit, romandre al costat de Déu, no deixar que cap pandèmia ens separe d'Ell... Com deu Sant Pau: ¿Qui podrà separar-nos de l'amor de Déu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.