dimarts, 30 de novembre de 2010

No sé


Crec que este títul serà molt comú en el meu bloc. Crec que és una frase que em definix molt bé quan no tinc clar que em passa, però quan tinc clar que alguna cosa està passant. És la facilitat que tinc d'oblidar-me de mi mateix i no ser conscient del que realmente està passant... per por a patir, per supost. Per por a viure amb radicalitat ma vida.
Uffff! M'està fent mal esta setmana, i només portem dos dies.
Respira... sent la companyia del que no mai et deixa a soles.
Tot siga perquè Tu m'ho demanes. Tot siga per ells.
Avant i amunt!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.