No n'hi ha un sentiment més gran que l'amor. I ho diu un que ha decidit no estimar una persona amb preferència, sinó que ha decidit quedar lliure per a estimar d'una altra manera...
Ufffff, ¿quina és la meua manera d'estimar? No sabria com expressar-ho... No ho sé (unes de les meues frases favorites quan no estic centrat). L'amor que es dona lliurement i que no demana res a canvi. No és que siga perfecte en això de l'amor, que no ho sóc, i sempre demane alguna cosa a canvi, com per exemple, ser estimat d'alguna manera.
A voltes em pregunte si estic jugant net quan em dedique a estimar la gent. I pense que moltes voltes no, que m'agrada molt sentir-me estimat, és més, ho necessite molt profundament. I sembla que quan estime estiga demanant reciprocitat. I encara no sé si això és així, si és sa, si...
Però de seguida em ve a la memòria i al cor la persona de Jesús, clavat en la creu. Ell és la realització més gran de l'amor entregat sense rebre res a canvi. I pense en les voltes en que em fa mal, que em dol, el vore que la gent no trau de sí el millor que té, quan les coses no són justes o no mostren clarament l'estima que pot fer-nos relament feliços... i dic: no anem tan malament, i tant que no!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.