No m'interessa ningú que no m'estime com sóc

I és que em sent cabrejat per intentar ser sempre tan complaent.
Si algú m'estima, que siga per ser com sóc. Si algú em vol diferent, que busque un altre.
Ja n'hi ha prou! Estic fart de ser el xic bo per a tothom. NO PUC SER-HO.

Ho sent de veres, però no puc caure bé a tots. No puc ser ben mirat per tots.
Si algú em vol estimar haurà d'acceptar-me com jo sóc, però totalment, amb els meus ideals i les meues limitacions, amb les meues virtuds i els meus defectes. No se pot acceptar només la part bona.
Jo sóc així!

Álvaro! Óscar! Sóc jo, i sóc en valencià!

Ale, a corregir!

.... i més:
Despreciat, així és com m'he sentit. Despreciat.
¿Per què algú que diu que  t'estima pot fer-te sentir d'eixa manera?
Pense que:
1. O no m'estima i realment no l'importe ni gens ni miqueta
2. No se n'adonat del que està fent. No és conscient del mal que està fent a una persona que estima.
3. Encara no comprén què és estimar. I per tant no sap fer-ho. I això implica comprendre, empatitzar, oblidar-se d'un per a entrar en el cor de l'altre.
4. Encara establix amb tu una relació de poder. Només si és el que ell pensa, només així, tindrà la seguretat en la relació. Per tant no sap que l'amor és abandonar les seguretats, o encara no està disposat a fer així.
5. Si algú desitja la mort d'alguna cosa... ¿d'a on ve tant d'odi? ¿de què es vol protegir un?

Estic ferit. Passarà. Tot anirà millor.
Jo no vull triomfar en este cas. Només vull que l'amor triomfe.
L'Amor triomfarà. ¿A que sí, Senyor?

A poc a poc fem camí. Avant i amunt!
Però encara em costa somriure.