Després del foc

Acabe de trobar este vídeo. M'ha paregut molt gran i volia compartir-lo.

Ací el teniu. Vos el pose, després vos el comentaré.

Jo crec que este vídeo està fet amb molta estima per la terra que ens ha vist nàixer. Mostra el dolor i el sentiment de pèrdua quan un bosc es crema. Però té al mateix temps una crida d'esperança: som molts els que volem lluitar per a que la nostra terra no perda el que és, la seua riquesa natural i cultural. I això és tasca de tots!

Hem nascut de l'horta i el secà
Vivim sobre aquesta terra.
I els camps i els bancals la seua vida ens han donat.

No mirem cap enrere,
només mirem cap a endavant,
però si volem seguir sent poble
no mirem a un altre costat.
I no podem deixar enrere
les nostre muntanyes,
barrancs i plans,

ni els tresors que amaguen,
ni els que mostren a cada pas.

Sé que esta terra tot ens ha donat.
Si és la que ens ha vist nàixer
tenim un deute com a societat en ella.

Ara toca unir forces,
treballar tots junts.
Les muntanyes que ara són orfes
demà seran l'ombra dels nostres fills.

Gràcies a Atzukak per aconseguir emocionar-me!