dijous, 24 de març de 2011

Soledat

Així és...
Sentiment d'estos dies. Igual un altre dia, però ara mateix no vull parlar del tema.




Com un dia que plou
i et quedes a casa
estàs tot sol
i no hi ha ningú,
només hi ets tu amb els teus records
que s'han perdut.
I recordes tot lo bo, i recordes lo millor:
històries amb amics, histories d'amor,
que et van passar ja fa molt de temps,
quan hi havia amor.

Intentar rectificar,
intentar-ho arreglar,
però ja es massa tard, ens va afectar.
El que vas dir no va estar bé,
el que vas fer va ser restret,
i ara ja no hi pots fer res.

I cridar més fort,
i no ser contestat
i sentir-te
vull plorar d'amagat
caminar tot sol
amb ningú al costat
és la soledat jo ja l'he passat
i crida més fort
i no ser contestar
i sentir-te
vull plorar d'amagat
caminar tot sol
amb ningú al costat
és la soledat
jo ja l'he passat...

i amb el pas del temps
el record vas perdent
se'ls emporta el vent
s'esborren de la ment
però en el teu cor perduraran
eternament.

Tens por de que s'aturi el temps
que et quedis sol en aquest moment
sense on anar,
sense on dormir,
n'hi ha amb qui parlar.

No dius el que sents,
no vas amb ningú,
estàs tu tot sol,
estàs perdut,
camines tot sol,
mirant al passat.
Ja no tens res
tot s'acabat.

I crida més fort,
i no ser contestar,
i sentir-te.
Vull plorar d'amagat,
caminar tot sol
amb ningú el costat.
És la soledat jo ja l'he passat.

si pregunten per mi
els diré que ja has marxat
que ja mai mes no tornaràs
ja has passat la soledat
ja l'he passat

ja he caminat
ja he recordat
ja ho he plorat
ara tot ja s'ha acabat
tot s'ha acabat

i crida més fort
i no ser contestar
i sentir-te
vull plorar d'amagat
caminar tot sol
amb ningú el costat
és la soledat jo ja l'he passat

Jo ja l'he passat.....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.