Soledat

Així és...

Sentiment d'estos dies. Igual un altre dia, però ara mateix no vull parlar del tema.

Com un dia que plou

i et quedes a casa

estàs tot sol

i no hi ha ningú,

només hi ets tu amb els teus records

que s'han perdut.

I recordes tot lo bo, i recordes lo millor:

històries amb amics, histories d'amor,

que et van passar ja fa molt de temps,

quan hi havia amor.

Intentar rectificar,

intentar-ho arreglar,

però ja es massa tard, ens va afectar.

El que vas dir no va estar bé,

el que vas fer va ser restret,

i ara ja no hi pots fer res.

I cridar més fort,

i no ser contestat

i sentir-te

vull plorar d'amagat

caminar tot sol

amb ningú al costat

és la soledat jo ja l'he passat

i crida més fort

i no ser contestar

i sentir-te

vull plorar d'amagat

caminar tot sol

amb ningú al costat

és la soledat

jo ja l'he passat...

i amb el pas del temps

el record vas perdent

se'ls emporta el vent

s'esborren de la ment

però en el teu cor perduraran

eternament.

Tens por de que s'aturi el temps

que et quedis sol en aquest moment

sense on anar,

sense on dormir,

n'hi ha amb qui parlar.

No dius el que sents,

no vas amb ningú,

estàs tu tot sol,

estàs perdut,

camines tot sol,

mirant al passat.

Ja no tens res

tot s'acabat.

I crida més fort,

i no ser contestar,

i sentir-te.

Vull plorar d'amagat,

caminar tot sol

amb ningú el costat.

És la soledat jo ja l'he passat.

si pregunten per mi

els diré que ja has marxat

que ja mai mes no tornaràs

ja has passat la soledat

ja l'he passat

ja he caminat

ja he recordat

ja ho he plorat

ara tot ja s'ha acabat

tot s'ha acabat

i crida més fort

i no ser contestar

i sentir-te

vull plorar d'amagat

caminar tot sol

amb ningú el costat

és la soledat jo ja l'he passat

Jo ja l'he passat.....