No sé si és l'actitud més adient a hores d'ara, però és la que ara puc fer:
ESPERAR.
Però esperar amb els ulls oberts. Alguna cosa ha de passar, o ja està passant i jo no me n'adone.
Obri'm els ulls, Senyor, que vull viure com tu em demanes!
Algú vol ajudar-me en este moment?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.