Te n'adones que les coses som com som, i que un no és tan perfecte com li agradaria. Que n'hi ha coses que no pots contar a un blog (que ja no és bloc) d'internet perquè lo que és teu no poden saber-ho tots i no és lloc on fer certes reflexions íntimes, perquè el teu conscient i inconscient han de estar segurs de que n'hi ha total intimitat.
Te n'adones que la relació amb Déu és important, i que si no ho és, és perquè alguna cosa està passant, i important.
De moltes coses me n'estic adonant estos mesos i he de donar gràcies, perquè, encara que em fan passar-ho malament ja que em posen al mig del meu dolor, són necessàries per a créixer i trobar la felicitat que en vull, la que Déu té per a mi. I he decidit que no vull perdre-me-la més, que ja n'hi ha prou.
No sé on em durà tot açò, però sé que a un lloc millor, on Déu vullga, que amb Ell no n'hi ha por possible. I vull fer camí, necessite fer camí amb Ell i amb els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.