Tu i jo (poema vora mar)

per a Maria José Bonora, acompanyant.

Gent que ve i que va
junt a Tu
junt a mi
com les ones
com els núvols
amunt i avall
vora mar.

Peus nuets
xancletes a les mans
rialles i crits
silencis i neguits
la por
i el remor
d’una mar que ve i que va.

Mare que crida
xiquet que fuig
pare que corre
ona que ve
desconegut que ajuda
somriure agraït
camins creuats
que no mai enllaçaran.

Amics compartint
cerveses en pot
parlant de res
xarrant de tot
boca amunt
mostrats al sol.
Ulleres negres
bruna la pell
músculs marcats
per lluir el cos
i defensar el cor
no siga que
em faça bua
el teu mirar
la teua mà
al meu costat.

Castells de fang
clots en l’arena
pala i poal
ona que ve
ona que va
mur desfet
tornar a començar
que té igual
si has, o no, acabat.

Peus banyats
arena xafà
petjades esborrades
mans agarrades
mirades tendres
besades al cap.
El sol de testimoni
i les ones recordant
que és inútil
si Tu vas
i jo no vaig
al teu trobar.

I Tu ahí
que vas i véns
com sempre
acompanyant
la mirada
l’abraçada
el crit
el bes
el somriure
la tristor
el neguit
l’enyor
la cansera
i el temor.
Presències pròximes,
tocant quasi la pell.
desconegudes,
i que així ens quedem,
mentre del cor fugim
que ja prou mal
sentim per dins.

I Tu i jo
avall i amunt
que véns Tu
que si vaig jo
que si m’estimes
que si confie...
Que no!
Que ja n’hi ha prou
de controlar el pas
de treballar per res
de defendre el cor
de viure a soles
de ser jo, tan sols.


*******

Tu
ona que ve i que ve
sol sempre present
calor al cor
mà fidel
mirada franca
ajuda tendra
presència esperada
frescor als peus.

Desfés el mur
enllaça el camí
enfortix el cor
unix les mirades
calma el dolor
que jo no puc
encara que vull.

Sigues Tu l’aigua
fresca i neta
que ve i que va
i banye els meus peus
i faça real
l’esperança calada
al fons del teu mar.

El meu cor
remenejat
aqueferat
enfangat
embolicat
i esperançat
de Tu se’n vol fiar
que al teu port pertany.
Amb Tu vol anar
encara que lluny
li parega estar.

Vora mar
vull caminar
Vora mar,
junt a tu,
em vull quedar
i descansar.


Sí, ja ho sé.
Ja ho està sent.
Quan ho viuré?