No sé com dir-te:
Estàs on toca.
Perdut o amagat
o dissimulat
Estàs on toca.
Perdut o amagat
o dissimulat
entre tant de bogeria,
en mig de la ciutat,
de les paraules o les vanitats.
O entre sendes i matolls,
a la muntanya o al camp
abandonat al ritme del teu cap
i envoltat per la soledat,
per mi no desapareixes
ni deixes d’importar.
Em tens fent-te costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.