dijous, 17 de setembre de 2015

La mar nerviosa

per a Antonio Antón, surfista sobre les onades de la mar i de la vida. 

La mar nerviosa, 
espitosa es meneja, 
camí la vora. 
Ones que amb ritme,
volent trencar l'aigua, 
venen una rere altra, 
desfent el paisatge, 
activant l'ànima.  

I tu, nerviós, com ella, 
i emocionat alhora, 
et llances, 
damunt les crestes,
a sentir-te part, amb ella, 
somriure en la boca,
força a les cames,
ulls alerta, 
les gotes en la cara, 
el vent a l'esquena.  

Que viure no es sinó
moure's entre les ones, 
(segons el cas, onades)
que venen quan,
i com volen,
i aprendre a aprofitar
el vent, l'oportunitat, 
el ritme, l'espentó, 
la força, l'alçària;
i gaudir, sí gaudir
emocionat i esporuguit, 
el planar les crestes,
el sentir-te part,
i saber que té igual
si arribes,
si lluny et quedes, 
si caus, 
o si, per sort o destresa,
dret i estalvi romans.  
Després, passe el que passe, 
t'ho assegure,
una altra ona vindrà
per tornar-ho a intentar.  

Amic, 
ja no hi han camins, 
ni plànols ni plans, 
sinó platges a les que arribar 
i ones que planar.
Una volta més
ens esperes vora mar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.