per a Antonio Antón, surfista sobre les onades de la mar i de la vida.
La mar nerviosa,
espitosa es meneja,
camí la vora.
Ones que amb ritme,
volent trencar l'aigua,
venen una rere altra,
desfent el paisatge,
activant l'ànima.
I tu, nerviós, com ella,
i emocionat alhora,
et llances,
damunt les crestes,
a sentir-te part, amb ella,
somriure en la boca,
força a les cames,
ulls alerta,
les gotes en la cara,
el vent a l'esquena.
Que viure no es sinó
moure's entre les ones,
(segons el cas, onades)
que venen quan,
i com volen,
i aprendre a aprofitar
el vent, l'oportunitat,
el ritme, l'espentó,
la força, l'alçària;
i gaudir, sí gaudir
emocionat i esporuguit,
el planar les crestes,
el sentir-te part,
i saber que té igual
si arribes,
si lluny et quedes,
si caus,
o si, per sort o destresa,
dret i estalvi romans.
Després, passe el que passe,
t'ho assegure,
una altra ona vindrà
per tornar-ho a intentar.
Amic,
ja no hi han camins,
ni plànols ni plans,
sinó platges a les que arribar
i ones que planar.
Una volta més
ens esperes vora mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.