Sí, és això lo que m'està rondant esta setmana.
En un moment en el que un se n'adona de que les coses no seran mai com un espera que siguen està bé que comence a obrir-me a la vida i lluitar-la.
Ací estic, no en un altre lloc. Ací visc, i per alguna raó serà...
Deixar de demanar i oferir. Ahí estem!
Qui ha dit que lo que jo espere és millor? No tinc ja tot el que necessite?
Trobar-me amb mi, trobar-me amb Ell, i amb aquells que es vullguen acostar a ma vida. Més no puc fer.
Una abraçada, vida!
Avant i amunt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.