dimecres, 15 d’abril del 2015

Tornem al Camí

Als meus germans pelegrins, d'ahir i sempre. Ultreia et suseia!

Ja hem tornat,
i no tinc clar
que siga de veres.
No hem arribat.
Veig els vostres ulls,
em pose al vostre costat,
i ho sent, i ho sé:
El Camí ens ha posat
una altra vegada a caminar.
Anem avant una volta més,
però de manera nova.
Un nou Camí se'ns posa davant.

Només cal vore-vos.
Mirades, converses,
somriures, carícies,
abraçades... 
I el cor connectat,
sensible,
tocat. 

La ment allà, tornant
al Camí,
a l'alberg,
al matinar,
al grup,
a la conversa,
a la complicitat,
al cuinar o a l'escurar...
desitjant que es quede,
que no se'n vaja,
mirant com s'allunya
amb tristor i esborronat.

És difícil soltar
allò que ens donà
vida i pau,
somriures i estima,
germanor i sentit.
Però no patisques,
el Camí
no se'n va
a soles continua avant.
Ara ens queda tirar,
caminant,
lluitant,
junts,
connectats.

Lo que ens donà el Camí
ja ho tenim.
Això no ens ho furtaran
i ens servirà,
i ens vindrà
quan ens calga,
a cada pas. 
Que l'experiència
serà, per sempre,
part de tu,
i de mi.

Així...
avant i amunt, amic!
que amb tu
queda Camí
per fer família,
per sentir-nos germans,
acompanyats,
per l'Amor que tot ho dóna
hui i demà.

Torna a confiar
i fes-nos costat.
Somriu,
que tornem,
renovats,
amb sentit,
convocats
per la Vida.
Ara som, més que mai,
comunitat.

Trau les botes.
Carrega poc.
Unix les mans.
Alça la mirada
i sent al costat
els companys
que l'Amor et regala.
Tornarà,
t'ho assegure,
a no faltar-te
ni l'estima ni el pa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.