dimarts, 19 de maig del 2015

Somnis

Després d'un intens grup de CampoBosco

De somnis va la cosa
i jo vull somiar
però fer-ho despert
per a connectar.
Que el somni
no m’allunye
i no canvie
en malson
de perfeccionisme
inútil i aclaparador,
ni en esperança impossible
ni en neguit,
ni en tristor.

Que el somni
em faça lliure
i desperte en mi
rialles i somriures,
lluites i sentit.
Que porte el patir
que dóna vida
que acosta i iguala
que construïx,
no el que frustra
i cansa
i et fa dormir.

Que em traga de dintre
vertadera essència,
força i ritme
per a compartir
per viva i autèntica
per espontània
perquè em porta
a gaudir.

Que siga de tots,
que el puguem compartir,
i ens faça família,
germans més que amics.

Que al fer-nos costat
arribes tu
on jo no puc
i ajude jo
al teu lluitar
que és per tots.

Que ens duga
la capacitat
en la debilitat.
Al jo puc
no a soles per mi,
sinó gràcies a tu.

Que faça
per a que trobe
la veritat
que dol, i tant que dol,
però fa lliure
i acosta a terra
a la vida
als teus ulls.

Que este somni compartit
siga promesa
i faça real
el món desitjat
el que t’estimes
tant com jo:
justícia i companyia,
pau i amor.
Que puga ser jo
i no m’ofenga
que tu sigues tu
i sàpia rebre
l’amor que me’n duu
mirades, abraçades
converses i arrapades
teues o no.

Oportunitats
a tothora
perquè ja
no hi ha por.
I si n’hi ha
ja sabem
que no cal
fer-li cas,
que el coneixem,
i sabem que ens porta
on no volem,
on no somiem.

Somiar vull,
però amb tu,
que a soles cansa
i ens afona.
El somni compartit
ens acosta
i es fa real.
És promesa,
però segura,
viscuda com camí
i real a la seua fi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per fer-te present deixant el teu comentari.